My goal for 2025 is to run the Buffalo Run 100 miler next year, in under 20 hours. Here's the initial roadmap:

Runs – Run DC Peaks 50 miler – 50k Homies challenge

Diet – no ultra processed food – following the NutritionFacts.org Daily Dozen diet – 2.5 liters of water a day – multivitamin, b12, omega 3, vitamin d

Training – 60 mile weeks – speed work – hill training – long runs – strength – 250 bench – 300 squat – 300 deadlift – hybrid athlete – flexibity/mobility – daily mobility work – able to touch toes

Recovery – 5-2 work/rest week

Learning – Listen to all Science of Ultras episodes

My goal for 2025 is to run the Buffalo Run 100 miler next year, in under 20 hours. Here's the initial roadmap:

Runs – Run DC Peaks 50 miler – 50k Homies challenge – Diet – no ultra processer food – following the NutritionFacts.org Daily Dozen diet – 2.5 liters of water a day – multivitamin, b12, omega 3, vitamin d – Training – 60 mile weeks – speed work – hill training – long runs – strength – 250 bench – 300 squat – 300 deadlift – hybrid athlete – flexibity/mobility – daily mobility work – able to touch toes – Recovery – 5-2 work week – Learning – Science of ultras episodes

Top Real Estate Trends & Forecasts in 2024: What to Expect in India

Are you curious about what is happening in the world of real estate in India? Well, let us peek into the future and see what trends and forecasts are shaping up for the year 2024.

Rise of Smart Cities: Get ready to see more smart cities coming up across India. These cities are equipped with advanced technology to improve living standards and promote sustainability. From smart homes to eco-friendly infrastructure, these cities are the future of urban living.

Affordable Housing Boom: Good news for home buyers! The demand for affordable housing is on the rise, thanks to government initiatives and incentives. Developers are focusing on building budget-friendly homes to cater to the needs of the middle-class population.

1. Co-living Spaces: Say hello to the era of co-living! Young professionals and students are increasingly opting for shared living spaces that offer a sense of community and affordability. Expect to see more co-living projects sprouting up in major cities.

Sustainable Development: Going green is the way forward! Sustainable development practices are gaining momentum in the real estate sector. From energy-efficient buildings to eco-friendly construction materials, sustainability is becoming a top priority for developers.

Rise of Virtual Reality in Real estate: End of traditional property viewings! VR (Virtual reality) technology is revolutionizing the way we buy and sell real estate. Buyers can now take virtual tours of properties from the comfort of their homes, making the home buying process more convenient and efficient.

Growth of Tier-II and Tier-III Cities: Goodbye metro cities! Tier-II and Tier-III cities are emerging as hotspots for real estate investment. With improving infrastructure and connectivity, these cities offer lucrative opportunities for developers and investors alike.

Flexible Workspaces: The pandemic has changed the way we work, and real estate is no exception. Flexible workspaces are becoming increasingly popular, catering to the growing demand for remote work options. Co-working spaces, serviced offices, and hybrid work models are on the rise.

This was a quick peek into the exciting world of real estate in India in 2024. Whether you are a homebuyer, investor, or developer, these trends and forecasts are sure to shape the future of the real estate landscape. Stay tuned for these developments as we journey further into 2024!

UrbanCraft. (n.d.). Top Real Estate Trends & Forecasts in 2024: What to Expect in India. Urbancraft. https://www.urbancraftproperties.in/post/top-real-estate-trends-in-india

#realestate #realestateinvestment #realestateadvisory #realestatea2024 #urbancraft #realestatetrends #investment

#001674 – 05 de Abril de 2024

Não posso viajar no tempo, a não ser através da imaginação. Ultimamente, fico a pensar no que seria ter escutado a música dos The For Carnation há 25 anos atrás. Ter começado a viajar de bicicleta na adolescência, ter descoberto o skate e o surf na pré-adolescência. É inevitável esta melancolia sobre o passado que não aconteceu. A sua origem é benigna: estou sempre a reinventar-me, a descobrir novas paixões, coisas que não sabia serem tão importantes para mim. Demoro a lá chegar, o futuro trará ainda mais actividades e predileções que gostaria de ter descoberto cedo. Mas, porque nunca é tarde demais, é sempre tarde. É sempre tarde, só não é tarde demais.

De bal, het werk.

Op een kantoor tussen de paperassen bespreken twee mannen de laatste wedstrijd.

Man – Wat een partij, ik had niet verwacht dat De Tegenstander zou winnen.

Man – FC De Thuisspelende Club was zichzelf gisteren niet er stonden allemaal vreemdelingen opgesteld, Man.

Man – Meestal spelen ze op balbezit maar nu huurden ze de bal, van een balletjesmelker.

Man – Daar leek het wel op maar dat was onderdeel van de verliezende tactiek, iemand moet in dit laatste stadium met lege handen staan en De Thuisspelende Club had daarvoor de betere papieren.

Man – De tweede helft waren ze helemaal nergens. De Tegenstander had duidelijk de bal aangeschaft en die deed al het werk voor hun.

Man – Het was wel een uitmuntende bal.

Man – Zeker die bal sleurde, trok de spelers van hot en dan weer naar spot, een malaise van spelers en dan op de kop en er in, zo doe je dat, dat is pas arbeid. Die speelbal heeft zijn salaris wel verdiend. Zo eentje kun je er wel bij hebben.

Man – Ja die heeft de wedstrijd voor ze gewonnen en voor de andere verloren. Straffe kost zo eentje.

Man – Zag je hoe hij de spits uiteindelijk net verkeerd zette zodat de gelijkmaker door de VAR werd afgekeurd. Netjes binnen de lijntjes uitgetekend concept.

Man – Het was natuurlijk ook zo dat de bal vanuit het oogpunt van FC De Thuispelende het juist niet goed had uitgewerkt, als Bal sneller de voorzet was en tijdig het been had laten schieten dan was dit een geldig doelpunt geweest, ook al was dat tegen verhouding in.

Man – Natuurlijk, ja. De verhouding krijgt maar zelden gelijk weet je. Ik denk dat ze bij het Balwerk geen rekening hadden gehouden met de positie waarop Bal vertrok en de snelheid van Bal en dus net niet op tijd aankwam op de juiste plek, het been en dan over naar het net. Al vloog hij mooi in dat net.

Man – Inderdaad, en als ze gelijk maakten dan had Bal de strafschoppen moeten spelen aan beide kanten, dan ben je nog meer dan anders de bepalende factor. Dan is degene die deze bal de beste voorwaarden biedt en de meeste extra's wel in het voordeel.

Man – Zeker weten, contractuele voorwaarden, degelijk inkomen, iedere dag genoeg lucht, nou, tel uit je winst. Het lijkt mij ook wel mooi om twee dingen tegelijk te kunnen, op een plek, dezelfde tijd, winnen en verliezen, dan ben je meer dan de som der delen Man.

Man – Het is mooi dat je een ander het werk kunt laten doen, vooral als zo'n ander een ding is. Wat jij.

Man – Ik denk er net zo over. Man, zullen we maar eens naar het park gaan, op een bankje zitten en de eendjes paddo's voeren? De Formulieren doen het werk wel, ze zullen ons niet missen.

Man – Voortreffelijk idee.

A zine chronicling the Conquering the Barbarian Altanis D&D campaign.

This issue details sessions 47 and 48. New adventurers, new pastures to explore.

You can download the issue here.

Overlord's Annals zine is available in print as part of the legendary Alarums & Excursions APA, issue 582:

#Zine

I find myself going through this pattern in life where I have some person who’s into me, and I’m into them, and then it doesn’t work out. That part is just how life goes no problems there – but then I somehow constantly think “Wow! That was the only chance I’ll ever get! Surely that was the last one, time to wrap it up!” I feel like it’s so incredibly naive and silly to keep believing this TIME and TIME again. The world’s an incredibly big place, and I am always free to change who I am for the better (or worse). That’s a pretty beautiful thing I think.

R – 3 breaths

E – I have a date tomorrow, and for some reason, I fear that if it goes wrong I will convince myself that I am doomed and I will never find someone I’m interested in.

S – Recognize the obvious flaw there, and enjoy the moment for what it is. Let go of all expectations and just enjoy having a nice date with someone sick!

T – Nothing to do but enjoy it and don’t overthink.

Cards and Communication

A magical sleep on the grounding mat had left Madge with enough energy to spend a day in the garden. It had been magical time because she had the strength and stamina to move around and move some stuff. Old piles of wood, broken chairs, bags of cuttings left behind ages ago were all dragged to the side of the house to be hopefully taken to the tip at the weekend. It was quite incredible what three months of broth and three nights of sleep could muster in a person's energy.

What was also incredible in Madge's view was the way that people made a living for themselves. Small businesses were the essence of the local market hall and Madge had come to know many of the traders well. She had seen the market change over the 40 years that she had known it. As a local child, she had grown up with the Shopping City in the background of her life. It had been new and very swanky when it opened in the early 80s with the late Queen herself coming to open the new shopping arena for north London. It was before Brent Cross had appeared and was very, very exciting.

Now, the centre wasn't quite so swanky. Indeed, it had lost most of its swank and had, like much of the high road itself, lost its glitz. The financial crash of 15 years ago had, over time, left its mark and the lockdowns that came 12 years later and certainly made things harder for everyone to get beyond the basics. Yet still, it had its rhythm and regularity and some of the same shops remained throughout the 40 years. One such shop was the card shop, steady in the corner, selling cards and balloons and bits and pieces for parties for the whole 4 decades.

Madge had a particular fondness for the card shop. It was where her Nan had always gone to buy the cards for the family at Christmas, Easter and birthdays. Also holy communions although that had been less so since they had all grown up. Her nan had loved the shop because it sold good quality cards with “lovely words” and she liked the women who ran it. “They're always so helpful darling. Such lovely girls.” She was right.

They would meet for tea if Nan had come down on a Saturday before bingo to stock up on her cards. Madge figured that this was one of the ways in which her Nan had kept connected over the years. She kept in touch with cards and letters and phone calls and consequently kept the family together and had friendships that spanned decades across many countries.

Now of course, Nan was gone and so too were her friends and this got Madge to thinking about how we are remembered and how much it matters to keep in touch. Modern life didn't allow so much for cards and postage and lengthy letters. Instead, texts and Facebook greetings seemed to suffice and Madge could see the benefit of using less paper but felt the loss of opening an envelope and feeling the warmth of someone making the effort to choose something to send. Another big change.

Yet the card shop still sold its greetings and there was still a steady flow of long time customers and new folk who were searching for ways and words to celebrate that would suit the occasion. In the main, it was about parties now. Parties and balloons and Madge was pleased that the woman who ran the shop had managed to ride the storms and keep the party going. They had become friends over the years and the shop itself had become something of a focal point for her journey's out. As her legs had become less and less able to walk distances of any kind, the shop had become an aim. She couldn't always make it but the days when she did, she would always get an acknowledgement of the effort. Sometimes even a little applause of encouragement as she staggered with her two sticks. Madge was grateful to her friend for the boost.

Today, it was her birthday. She would be away with friends and Madge was pleased for her and hoping she was having a good time. It was beyond Madge's comprehension that anyone could make a living selling cards but her friend worked hard, was deeply creative and understood not just her customers but the area itself. A good sense of humour had likely made it more manageable.

It was a lively, messy, complex area with people from everywhere with all sorts of experiences and issues. Often people seemed rude and /or confused but generally people muddled along and the woman who owned the shop had managed to create a little party haven. Madge hoped she was having the best of times and as she sent out the cosmic hugs, she felt it was likely to be a very good day. It was Friday, the sun was already up and the birds were singing. The crows were still back and forth in their nest and the broth was brewing. Hahalala wishes to the card shop Queen and the rest of her tribe. Madge was feeling the love. Big hugs. xxx

Unencumbered by the threat of unstable housing, I live quietly, pondering my next move, next life... the same thing, really. My to do list feels like an ever-growing thing: organise my late father's headstone, complete university work, complete paid work, apply for new jobs, clean the bathroom, unclog the kitchen sink, sort through the second bedroom's worth of inherited furniture and boxed photographs, do better, be better, function normally for god's sake.

I have too many pets and not enough motivation (or functioning muscles).

I can't remedy this perfectly without finding more energy or becoming a monster. Both of which feel unobtainable right now.

Segment 1 – Prime (miles 1-10)

• Goals: “Prime my engine” with endorphins, endocannabinoids, dopamine, etc., using your mind to get your body ready.

• Sub-segment 1: Struggle (miles 1-3). “Optimal performance begins in maximum frustration. While flow is an incredible high, it can start with a deep low. Welcome to struggle—the first stage in the flow cycle. Struggle is a loading phase. We’re loading, then overloading, the brain with information.” (source: The Art of Impossible). No music here. Just get the initial struggle over with. Let your mind spaz out.

• Sub-segment 2: Calibrate (miles 4-6). The goal is to calibrate breathing rhythm, cadence, foot strike, and running form (BCFF). I consciously check randomly to see where these things are at. I have a metronome at 89 BPM running to give me something to match my breathing rhythm and cadence.

• Sub-segment 3: Brain dump (miles 7-10): The goal is to let your mind go into a meditative state, where thoughts are just dumping out of your mind. Let them flow. Don't try to stop them. Let your mind empty out.

Segment 2 – Zone (miles 11-18)

• Goals: “Stay in the zone.” Relying on signals from your body as feedback.

• Here, we want to use signals from your body as feedback. If your back is hurting, your body tells you your form is off. We're no longer listening to our minds; we're listening to our body.

• Find your favorite playlist and get into the zone.

Segment 3 – Endure (18-23)

• Goals: Follow your intuition.

• No longer are we playing by the rules. We rely on our sixth sense, intuition, gut feelings, etc., to help us endure pain. Your intuition may point you to a playlist to listen to or suggest having a sip of beer at an aid station. Your goal is to act on your intuition as fast as possible. Your intuition is your fuel source.

Segment 4 – Finish Strong (24-finish)

• Goals: We don't want to hobble across the finish line. We want to be running fast and looking strong.

• Crank on that pump-up playlist you've been saving (for me, it's a playlist called “Red Bull” that has music like the Rocky theme song). Tell yourself that you will finish strong... the finish line is right around the corner.

Prayers, etc.: • 05:00 – Prayer to St. Michael the Archangel • 06:00 – the Angelus • 07:10 – Praying the Joyful Mysteries of the Holy Rosary, followed by The Memorare • 09:50 – today is Ascension Thursday • 12:00 – the Angelus • 18:00 – the Angelus • 19:15 – The hour of Compline for tonight according to the Traditional Pre-Vatican II Divine Office, followed by Fr. Chad Rippberger's Prayer of Command to protect my family, my sons, my daughter and her family, my granddaughters and their families, my great grandchildren, and everyone for whom I have responsibility from any demonic activity. – And that followed by the Thursday Prayers of the Association of the Auxilium Christianorum.

Health Metrics: • bw= 222.80 • bp= 138/71 (61)

Diet: • 05:45 – ½ pb&j sandwich • 08:40 – 2 egg salad sandwiches • 10:10 – chicken, ham, and cheese casarole

Chores, etc.: • 05:00 – listen to local news talk radio • 06:15 – bank accounts activity monitored • 07:35 – Interview with Tara Reade – Tucker Carlson Episode 103 • 13:00 – pick up new eyeglasses • 14:00 – start following the Giants vs Rockies MLB game • 16:00 – local news and weather • 16:30 – follow news reports from various sources • 18:30 – Wheel of Fortune

Chess: • 08:30 – moved in all pending CC games

posted Thursday 09/May/2024 ~20:00 #DLMAY2024

A brief but fun post from my ancient altbit.org blog back on July 7th, 2007. I used to be a frequent user of dc but in recent years I've replaced it with galculator. Back then I used to try to stretch the limits of the command where possible. I discovered this obvious but useful feature in the process.

It was also around this time that I was running World of Warcraft on FreeBSD. Those were some wild days. Perhaps I'll post about some of that in the future as well.

---

Filed under General Tech

I frequently use dc for quick calculations, but it’s default scale is set to 0. This can be annoying if you’re dealing with lots of decimals.

The k parameter sets the scale and it’s as simple as typing nk, where in is the precision you desire. For example, to round results to 2 decimal places, you’d type 2k.

Technically the k parameter pops the top value off the stack and uses it as the precision, but placing a number in front of it sets that number to the top of the stack.

See the parameters section in man 1 dc for more details, there are some cool operators in there.

Earlier this afternoon I won a chess game with this nifty Queen – Bishop combination checkmate.

posted Thursday 09/May/2024 ~16:30 #QNMAY2024

En ce jeudi de l'Ascension (9 mai 2024), nous avons profité de la météo printanière et de ce jour de congé pour effectuer un parcours au lac de Gruyères. Nous avons suivi un parcours proposé sur le site Komoot.

Au départ du Pont de Corbières, nous longeons le lac en direction de Morlon. Nous sommes dans un cordon boisé. Les températures sont agréables à fraîches suivant notamment la force du vent.

Sa majesté des arbres. Canon Powershot G10. Simulation de film Kodacolor 64.

Le lac se laisse parfois voir le long du parcours.

Vue sur le pont de Corbières. Canon Powershot G10. Simulation de film Kodacolor 64.

Nous zigzaguons le long du lac. Parfois proche de la rive, parfois en mode éloignement. L'été, ce bord de lac doit regorger de pique-niqueurs et de baigneurs. Là, la température reste fraîche, mais nous ne manquerons pas de faire un halte et manger fromage/jambon.

Vue sur les champs de l'intérieur. Canon Powershot G10. Simulation de film Kodacolor 64.

Puis nous remonterons en direction d'Echarlens. Le lac laisse la place à la campagne.

Côté campagne et lac. Canon Powershot G10. Simulation de film Kodacolor 64.

C'est par la route du Donjon, mais sans donjon, que nous rejoignons Echarlens, par des chemins de traverses nous préservant de la circulation.

Ferme. Canon Powershot G10. Simulation de film Kodacolor 64.

A Echarlens, nous longeons parallèlement la route de Corbières, puis nous bifurquerons à droite pour rejoindre la fôrêt surplombant le pont de Corbières. Nous découvrons le Sentier thématique : Au pays des Légendes de La Gruyère et en premier lieu Chalamala.

Chalamala. Canon Powershot G10. Simulation de film Kodacolor 64.

Un chemin nous amène aux Ruines du château d'Everdes. Le tracé est escarpé et la descente depuis le lieu des ruines devient périlleuse, car des éboulements ont eu lieu et le sentier devient un fil de plus en plus mince le long de la crête. Il aurait mieux valu rester sur le chemin de la Carrière.

Nous retrouvons néanmoins le Pont de Corbières et nous pouvons admirer le lac ainsi que le Château de Corbières. Avec les pauses, nous aurons mis trois heures.

Vue sur le lac de Gruyère depuis le Pont de Corbières. On y voit aussi dominant la rive, le château de Corbières. Canon Powershot G10. Simulation de film Kodacolor 64.

Après ce parcours, nous remontons en voiture et nous nous rendons à Bulle pour conclure cette randonnée.

Lien : Boucle Pont de Corbières – Ruine du château d'Everdes au départ de Corbières

Catégories : #Roadbook #photographie

På Spaniens soliga Costa del Sol finner man Malaga, en stad som lockar resenärer med sin perfekta blandning av historia, kultur och moderna bekvämligheter. Om du funderar på att resa dit, finns det mycket att se fram emot. Staden är inte bara en solsäker destination med över 300 soldagar per år, utan också en plats med en rik kulturell arv som är djupt rotad i dess gator och byggnader.

När du vandrar genom Malagas charmiga gamla stad kommer du att märka en labyrint av smala gator som öppnar sig till pittoreska torg. Här kan du uppleva stadens hjärta och själ, beundra den imponerande katedralen, ofta kallad “La Manquita” på grund av sitt oavslutade södra torn, och utforska de historiska ruinerna av det romerska teatern. Den här delen av staden är också hem för Picassos födelsehem, vilket nu är ett fascinerande museum som visar verk från den berömda konstnären som föddes här 1881.

Malaga är också känt för sina fantastiska museer. Förutom Picasso-museet, där du kan dyka djupt in i Pablo Picassos konstnärliga värld, finns det andra imponerande samlingar som Carmen Thyssen-museet. Detta museum erbjuder en bred palett av spansk och andalusisk konst, från romantiska landskap till livfulla folklivsscener.

För de som älskar att utforska mer än bara konst och historia, erbjuder Malagas stränder en perfekt plats för avkoppling och solbad. La Malagueta, stadens egen strand, är belägen bara en kort promenad från centrum och är en favorit bland både lokalbefolkningen och turister. Här kan du njuta av det mjuka sanden och det lugna Medelhavet, eller utforska strandpromenaden där chiringuitos (strandbarer) serverar färsk fisk och skaldjur, inklusive den lokala specialiteten espeto de sardinas – grillade sardiner på spett.

Malagas gastronomiska scen är en annan anledning till att besöka staden. Prova typiska andalusiska rätter som gazpacho eller ajoblanco i någon av de traditionella tapasbarerna i stadens gamla del. För en mer omfattande måltid, besök Atarazanas-marknaden där färska produkter, kött, fisk och skaldjur visar upp det bästa av regionens råvaror. Det är också en utmärkt plats att känna pulsen i det lokala livet och njuta av en tapasrunda.

För den äventyrliga resenären erbjuder Malagas omgivningar lika mycket att upptäcka. Ta en dagstur till de närliggande vitkalkade byarna i Andalusien, som Mijas eller Ronda, där du kan uppleva den traditionella spanska bylivet. Eller varför inte besöka Alhambra i Granada, en av Spaniens mest betydande och vackra historiska platser, som ligger bara en biltur bort.

Nattlivet i Malaga är också väl värt att utforska. Området runt Plaza de la Merced och Calle Larios är fullt av liv till sent in på natten, med barer och klubbar som erbjuder allt från flamenco-shower till modern musik.

Malaga är en stad som verkligen kombinerar det bästa av det gamla och det nya. Oavsett om du är intresserad av att utforska historiska monument, njuta av fin konst, slappna av på stranden, eller bara njuta av god mat och livlig atmosfär, har denna andalusiska pärla något att erbjuda för alla. När du lämnar Malaga kommer du att bära med dig minnen av en stad som är både dynamisk och djupt förankrad i sina traditioner, en plats där varje hörn berättar sin egen unika historia.

Context original del text: Alonso-Sanz, A. (2024) Les pedagogies visuals de Ricard Ramon. EFÍMERE, 1, 158-160. https://doi.org/10.7203/efimere.1.28589

La professora Amparo Alonso, ha escrit aquesta ressenya del meu llibre en el primer número de la revista de recerca EFÍMERE, i reproduïsc ací el text complet també. #publicacions #investigació

Les pedagogies visuals de Ricard Ramon

Alonso-Sanz, Amparo. Universitat de València.

Aquest llibre endinsa el lector en una reflexió crítica i compromesa envers la identitat valenciana contemporània com a realitat cultural. I ho fa a partir d’una anàlisi de les estètiques valencianes, concretament d’aquelles amb impacte en la consciència col·lectiva a través de les seues visualitats. Els imaginaris procedents de l’art contemporani valencià són identificats i triats de manera interessada per al tema d’anàlisi. La qual cosa li permet extraure dues mirades, la vitalista gòtica i la hiperbòlica barroca i kitsch de la coentor. A través d’una escriptura meravellosa descriu les aportacions d’un gran nombre d’artistes que contribueixen activament a la nostra construcció cultural; amb respostes creatives com actes de resistència, com a bastions en contra d’una dissolució cultural que és pitjor que la substitució o el canvi cultural. En definitiva, és a través d’aquestes pedagogies visuals, a les quals confia l’educació artística i el desenvolupament de sensibilitats, que espera es produïsca la construcció de relats visuals i simbòlics propis.

Ricard Ramon és professor d’educació artística a la Universitat de València. Les seues recerques des de fa anys aprofundeixen en el valor de la cultura local com ara amb les Falles o la ceràmica. Però és el seu esperit viatger i la passió per les ciutats, amb estades de recerca per tota Europa, el que li confereix una contextualització humanista de tot aquest coneixement. Defensant que tot el que afecta l’àmbit local és universal, atés que afecta persones. La credibilitat a aquest camp ve no soles per la seua formació en Belles Arts sinó també en Història de l’Art. Aquestes dues vessants dialoguen cada volta que aproxima al lector a la trajectòria o obres de diferents artistes sense perdre la poètica que tant li agrada.

En un context social i polític d’incertesa, l’aportació de Ricard Ramon se suma a una tendència vindicativa del territori valencià i els seus valors sense caure en essencialismes identitaris o nacionalismes simplistes. El llibre com un instrument de creació de coneixement i recerca, és tota una oda a la llibertat, sense por al canvi, apostant per la renovació i la reinvenció a través del desordre estètic, la divergència i les dissidències.

El contingut s’estructura en 10 capítols. La introducció és molt valuosa per les seues crítiques a les editorials, els sistemes d’acreditació universitària, de l’adscripció de l’educació artística a les ciències socials, de la inutilitat dels papers a aquest àmbit. Deixant en evidència l’absència de llibres que aprofundeixen en l’art valencià. Entre els principals temes tractats a la primera meitat de l'exemplar destaca: la reflexió sobre l’existència d’una estètica identitària valenciana; el plantejament de dos modes estètics que servirà de base analítica i desenvolupament conceptual posterior; la conceptualització del fet que els corpus visuals, simbòlics, estètics i artístics conformen pedagogies visuals; i la revisió dels precedents del segle XX. A la segona meitat del llibre trobant a diferents artistes, oferirà la revisió de les visualitzacions creatives arrelades a la terra, la importància de la cultura popular, la coentor valenciana i les estètiques urbanes. Per a finalitzar amb un avís preventiu, respecte del diagnòstic d’una cultura en dissolució, basat en la importància de l’educació artística.

Es troba un plaer extrem en la seua redacció, en com es desenvolupen sinuosament els seus pensaments, convertint la lectura en un ball entre la música que ell fa sonar. S’ha de valorar la coherència i l'originalitat de les idees presentades, que no soles tenen gran complexitat sinó que són argumentades i defensades amb profunditat. Especialment, quan són aspectes viscuts i experiencials pel mateix escriptor. El qual s’encarregà de fer recerca per tot el territori valencià durant l’escriptura del llibre, entrevistant-se amb persones expertes, investigadores i artistes, visitant museus, procurant fugir d’una quasi inevitable mirada centralista. Perquè d’altra forma aquesta contribució no seria res més que una sinècdoque, donant la part per la totalitat. Així, procura no identificar de manera prioritària el fet valencià amb les característiques de l’àrea metropolitana de la ciutat de València. Incorporant referències sempre que li és possible a altres comarques i territoris, per a no associar exclusivament la imatge de la identitat valenciana a una part del territori. Tot i que aquesta tasca és veritablement impossible perquè qualsevol visió està inevitablement contaminada per una aposta econòmica i una defensa política des de la centralitat.

Sense pretendre ser continuador, la publicació se suma al llibre Arte Valenciano de Carmen Gracia (1989). I amb la seua perspectiva pot contribuir al camp de l'art, la pedagogia visual i la identitat valenciana. Pot contribuir al diàleg cultural i a la comprensió de la identitat local tant per artistes, mestres i historiadors de l’art, com per part de persones encarregades de l’educació patrimonial, la gestió de museus i la formació de docents. Tant de bo ho fora també per a polítics perquè com ell afirma “la ideologia està impregnada de cultura”. Suposant, per a l’àmbit acadèmic, una aposta valenta inclús amb la llengua triada, més enllà del que se li exigeix a un investigador que ja disposa de repercussió internacional. A més a més, encoratja a altres lectors, estudiants, investigadors i escriptors a continuar amb algunes de les seues reflexions, i ho fa a través d’interrogants, de discursos que no són ni doctrinaris ni tancats, amb una menció explícita a rebre crítiques constructives i finalment a través d’un suggerent acomiadament “Ens llegim”.